UNITAT 0 ROMA

SAVE OFFLINE

UNITAT 0. L'ANTIGA ROMA APARTAT 1) Els orígens de Roma 1. Resum a) Els mites fundacionals de Roma: Ròmul i Rem i la lloba que els alletà b) La fundació de Roma. En el 753 aC es va fundar la ciutat de Roma i en els primers segles es va establir una monarquia c) La societat romana es dividia en patricis i plebeus

2. Elements fonamentals de l’apartat. a) Els mites fundacionals de Roma: Segons la llegenda, una besnéta de l’heroi troià Enees, Rea Sílvia, va ser seduïda pel déu Mart, i passats nou mesos va infantar dos bessons: ​Ròmul ​i Rem​​. Els dos germans, així que van néixer, van ser abandonats dins la cistella que els feia de bressol riu avall. Però no van arribar a morir, ja que una lloba els va salvar i els va alletar. Quan van ser adults, Ròmul i Rem van fundar la ciutat de Roma en el mateix indret on havien estat salvats per la lloba. Ròmul va esdevenir el primer rei de la ciutat.

Escultura de la lloba capitolina

b) La fundació de Roma. ​Deixant les llegendes de banda, sabem que l’any 753 aC Roma es va fundar en una zona pantanosa a la vora del riu Tíber, envoltada per 7 turons. Els seus habitants, els llatins, eren agricultors i pastors que ja coneixien el ferro. En aquella època, la península Itàlica no tenia cap tipus d’unitat; estava habitada per diferents pobles entre els quals destacaven els ​etruscos​​. A més, al sud de la península, hi havia les colònies gregues de l’anomenada ​Magna Grècia​​.

c) La societat romana es dividia en ​dos grups separats i, sovint, enfrontats: ​els patricis (rics) i els plebeus (pobres). Aquesta és una característica fonamental de la societat romana que es va fer hereditària i es va mantenir durant segles. Roma va ser governada inicialment per reis llatins i els últims tres van ser etruscos. Els romans escollien els seus monarques, els quals ocupaven el càrrec durant tota la vida. Durant la monarquia els patricis tenien molt poder. Es van organitzar en un senat​​, o assemblea de patricis, de 300 membres, que intentava limitar el poder del rei. Els monarques van rebre el suport dels plebeus per fer front als patricis. Aquests, el 509 aC, van enderrocar el rei ​Tarquini el Superb​​, van expulsar els etruscos i van instituir una nova forma de govern: la ​República​​.

APARTAT 2) La República i l'Imperi 1. Resum a) Les institucions principals de la República Romana: senat, assemblees i magistratures. b) Les lluites dels plebeus per obtenir drets polítics. c) Les causes de la crisis de la República. d) La instauració d'una nova forma de governar: l'Imperi.

a)​Les institucions principals de la República Romana. ​A la República el poder es repartia entre tres institucions: el ​senat​​, les ​assemblees i les ​magistratures​​. Els patricis eren els únics que podien ser membres de les institucions de govern. Els plebeus trobaven injusta aquesta situació i per això van esclatar conflictes entre els patricis i els plebeus.

b) Les lluites dels plebeus per obtenir drets polítics. ​Gràcies a la seva lluita, els plebeus van aconseguir, al segle V aC, la creació d'una nova magistratura: ​el tribú de la plebs, que s'encarregava de defensar als plebeus. Al segle III aC els plebeus van obtenir els mateixos drets polítics que els patricis i van poder formar part de les institucions de govern. c) Les causes de la crisis de la República. ​La República va tenir greus problemes a partir del segle I aC: – Ruïna de molts pagesos​​, provocada perquè havien abandonat les terres per allistar-se a l’exèrcit i perquè havien de cobrar els cereals a preus molt baixos. – Augment dels treballadors sense feina​​, fet provocat per l’ús de mà d’obra esclava en comptes de treballadors assalariats. – Conflictes socials i guerres civils​​. Els pagesos pobres i els treballadors sense feina van enfrontar-se als patricis exigint un repartiment més just de la riquesa. Per tal de posar ordre, el senat va donar el poder a caps militars. Ben aviat, però, es van iniciar lluites entre generals rivals per fer-se amb el poder. Després d’uns anys de guerres civils, el general ​Juli Cèsar ​va derrotar Pompeu i els altres rivals i va aconseguir el poder. Cèsar va intentar acumular a les seves mans tot el poder de l’Estat, però va ser assassinat l’any 44 aC, quan el senat estava a punt de nomenar-lo rei. d) ​La instauració d'una nova forma de governar: L'Imperi. ​Els projectes polítics de Juli Cèsar van ser duts a terme pel seu nebot i successor, ​Octavi August​​. L’any 27 aC Octavi August va posar fi a la República i va ser nomenat emperador. Roma tenia, a partir d’aquell moment, una nova forma de govern, l’​Imperi​​, en la qual l’Emperador ​ (Imperator)​ –que aviat adoptà el títol de ​Cèsar​– posseïa tots els poders. El càrrec d’emperador era ​vitalici​​. Les funcions que durant la República havien estat exercides pel senat, les assemblees i els magistrats van passar a mans de l’Emperador. Després de vèncer el seu rival Marc Antoni, Octavi August va aconseguir posar fi a les guerres civils i garantir la defensa de les fronteres davant els pobles estrangers. Això va permetre gaudir durant els segles I i II dC d’una època de pau i prosperitat anomenada ​pax romana.​ L’emperador Cesar August

APARTAT 3) L'Expansió de Roma 1. Resum a) L'expansió de Roma entre els segles VI aC i el II dC. b) L'important paper de les ciutats en l'organització del domini romà. c) L'economia de Roma era esclavista. d) L’Imperi entra en crisi a partir del s.III dC per causes internes i externes. e) La divisió de l’Imperi i la caiguda de Roma a) L'expansió de Roma entre els segles VI aC i el II dC. ​Entre el 500 aC i el 250 aC Roma va conquerir la península Itàlica. El domini romà de la resta de la Mediterrània occidental va ser possible després d’haver de derrotar els ​cartaginesos en tres grans conflictes coneguts amb el nom de ​Guerres Púniques. ​Van ser motivades per la disputa de l’hegemonia de la mediterrània Occidental i dels recursos cerealístics de Sicília. A la segona, el general cartaginès Aníbal Barca va travessar els Pirineus i els Alps, amb un nombrós exercit encapçalat per elefants que feien de força de xoc, per atacar els romans des del nord de la península italiana. Aníbal va obtenir diverses victòries, la més important la de Cannas però finalment va ser vençut per Publi Corneli Escipió (el Africà) a la batalla de Zama (202 aC), prop de Cartago.

Entre els segles II i I aC Roma va vèncer els regnes hel·lenístics, fent-se amb el control de la Mediterrània oriental. Més tard, sota la direcció de Juli Cèsar es va conquerir el nord de la península Ibèrica, la Gàl·lia i, finalment, la Britània. Les conquestes van finalitzar amb la incorporació de la Dàcia, Armènia i Mesopotàmia. Després del segle II dC els romans es van limitar a defensar les fronteres de l’Imperi de la pressió dels ​Pobles Germànics.

Mapa de l'​imperi romà​a l'any ​133 aC​(vermell), ​ 44 aC​(taronja), ​14​dC (groc), i ​117​dC (verd).

Arran de les conquestes, la Mediterrània estava completament envoltada de territoris sotmesos a Roma. Per això els romans l’anomenaren ​Mare Nostrum​(‘el nostre mar’). Les conquestes romanes van ser possibles gràcies a l’exèrcit. Des de Roma es governava un territori molt extens. Per facilitar aquesta tasca de govern es va dividir l’Imperi en diverses ​províncies​ . Al ​

capdavant de cada província hi havia el ​pretor​​, que era el representant del poder romà i el responsable de fer-hi complir les ordres procedents de Roma. b) L'important paper de les ciutats en l'organització del domini romà. ​Les ciutats, anomenades urbs​, van jugar un paper clau a l’hora d’organitzar el domini romà. Eren el centre de l’activitat econòmica i política. Eren emmurallades i tenien clavegueres, voreres i fonts públiques. Roma, la més gran de tot l’Imperi, va arribar a tenir un milió d’habitants. ​Així, podem dir que ​una altra de les característiques principals de Roma va ser que era una societat essencialment urbana​ . ​ Alguns dels edificis més habituals en les ciutats romanes eren: el fòrum, els temples, el circ, els teatres i amfiteatres, els mausoleus, els aqüeductes o les termes.

A les ciutats, les famílies acomodades vivien en cases unifamiliars anomenades domus, que s'organitzaven al voltant d'un pati central.

Els més humils, vivien en blocs de pisos de tres o quatre plantes (a la ciutat de Roma alguns de fins a 7 o 8!), anomenades insulae, amb botigues a la planta baixa​. 

Les ciutats quedaven unides per ​calçades ​o ​vies​​, que eren camins empedrats per on circulaven les legions i els comerciants amb els seus carros i carruatges. Això no obstant, el mitjà més utilitzat per al transport eren els vaixells, ja que la Mediterrània era una veritable autopista del mar.

Calçada romana amb els 4 nivells constructius. Tarraco imperial. S’observen els edificis típics de l’urbanisme romà: el Fòrum, el

temple d’August, el Circ, l’Amfiteatre, la calçada (Via Augusta), el aqüeducte, les termes, les muralles, etc...

c) L'economia de Roma era esclavista​​. Aquesta és la tercera característica fonamental de Roma. ​L’​ agricultura ​era l’activitat econòmica més important de Roma i del seu imperi. Els principals conreus eren la trilogia mediterrània (cereals, olivera i vinya) i també els arbres fruiters i les hortalisses i verdures. Al camp es van generalitzar les villae, cases de pagès.

A les ciutats hi havia ​tallers artesans ​on s’elaboraven teixits, eines, armes, calçat, objectes de ceràmica i altres manufactures. El ​comerç ​també va tenir un paper destacat. Els productes agrícoles i artesanals es distribuïen per tot l’imperi gràcies a l’extensa xarxa de calçades. El vaixell va ser, però, el mitjà de transport més utilitzat per als intercanvis comercials. A Roma s’utilitzava molta mà d’obra esclava, i per aquest motiu es diu que l’​economia ​romana era esclavista​​. d) L’Imperi entra en crisi a partir del s.III dC per causes internes i externes. ​Les fronteres es van tornar insegures a causa dels atacs continuats dels pobles germànics (bàrbars). L’autoritat imperial es va afeblir i van sovintejar les revoltes contra l’emperador. A aquests problemes es van afegir els problemes econòmics.

La divisió de l’Imperi i la caiguda de Roma. ​L’any 390 l’emperador Teodosi decreta que el cristianisme passa a ser la religió oficial de l’Imperi. ​L’any 395, per facilitar-ne la defensa, el mateix emperador Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus fills, Arcadi i Honori. A partir d’aquest moment van quedar separats l’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi Romà d’Orient. A l’Imperi d’Orient (Bizantí) l’emperador va saber mantenir l’autoritat i defensar les fronteres, així l’Imperi va sobreviure. En canvi, a Occident, la decisió de Teodosi va ser insuficient per a salvar l’Imperi. La caiguda i la desaparició de l’Imperi romà d’Occident no va ser conseqüència d’un sol motiu, sinó que va ser la suma de diverses causes que van donar lloc a la seva extinció. ​L’any 476 dC queia Roma. Desapareixia així l’Imperi romà d’occident i el darrer emperador romà d’occident Ròmul Augústul (10 anys) va ser destituït.